La iniciativa tindrà un caràcter marcadament territorial amb la participació dels ajuntaments de Vic i Manlleu, el Consell Comarcal d’Osona, Creacció, el Consell Empresarial d’Osona, la Cambra territorial d’Osona, Ausa Futur, la Fundació Impulsa i l’Associació d’Empresaris deS’estima que 1 de cada 5 joves osonencs/ques abandona els estudis assolint com a màxim l’ESO amb necessitats molt diverses d’orientació, suport i acompanyament educatiu

Osona, 24 de març del 2023.- Institucions i empreses osonenques s’uneixen per impulsar la Fundació Albir, una iniciativa que vol donar resposta al problema de l’abandonament escolar prematur i fomentar la inserció educativa i laboral de persones joves, principalment d’aquelles més vulnerables i que presenten més dificultats.

El projecte sorgeix arran de la preocupació identificada per agents polítics, econòmics i socials, i posarà el seu focus en gestionar conjuntament un abordatge a la problemàtica de l’abandonament escolar que pateix la comarca. Concretament, la Fundació Albir esdevindrà una eina arrelada al territori que situarà al centre el col·lectiu jove i, alhora, treballarà per atendre les necessitats d’incorporació de talent al teixit productiu del territori.

En particular, segons les darreres dades territorials disponibles de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona s’estima que 1 de cada 5 joves osonencs/ques abandona els estudis assolint com a màxim l’ESO amb necessitats molt diverses d’orientació, suport i acompanyament educatiu singular. Aquest fenomen té uns impactes molt negatius per a la població jove (exclusió social i vulnerabilitat, dificultats d’inserció laboral, manca d’expectatives, malestars vitals, etc.) i per aquest motiu la Fundació Albir ha de ser l’instrument que permeti lluitar contra l’abandonament escolar prematur. Concretament, la fundació a traves de la creació d’una escola de noves oportunitats educatives impulsarà l’aplicació d’un model pedagògic singular que busqui la (re)connexió educativa i/o laboral de les persones joves entre 16 i 29 anys.

Una aposta que és el resultat de la unió d'empreses i institucions

La Fundació Albir ha estat presentada avui en públic en un acte que ha comptat amb les intervencions de totes les institucions i empreses implicades que n’han impulsat la posada en marxa. En aquest sentit, l’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, el president del Consell Comarcal, Joan Carles Rodríguez, el conseller delegat de Creacció, Jordi Baget, el president d’Ausa Futur, Joan Font, el president de la Fundació Impulsa, Carles Cuyàs, el president de Cambra territorial d’Osona de la Cambra de Comerç de Barcelona, Pere Antentas, la presidenta del Consell Empresarial d’Osona, Lurdes Baulenas, i la representant de l’Associació d’Empresaris de Manlleu, Marga Padrós, han pres la paraula per reafirmar la seva aposta. Tanmateix, l'acte de presentació ha comptat amb la participació d’Enric Vinaixa, secretari de Treball del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, i Dolors Collell, directora general de Professorat i personal de Centres Públics, qui han clos l’acte.

De fet, aquesta polifonia de veus és un dels elements més destacables de la Fundació Albir, i una de les principals diferències amb la resta d’Escoles de Noves Oportunitats de Catalunya. Concretament, en el seu patronat i haurà designats cinc patrons del sector privat que en són les entitats fundadores: Consell Empresarial d’Osona, Cambra de Comerç, Ausa Futur, Fundació Impulsa i l’Associació d’Empresaris de Manlleu; i quatre patrons del sector públic: Ajuntament de Manlleu, Ajuntament de Vic, Consell Comarcal i Creacció.

En aquest sentit, l’Escola Albir disposarà d’un centre de formació a Vic i un a Manlleu, però donat el seu caràcter comarcal comptarà amb més punts d’actuació en el territori. De fet, aquesta territorialització de la iniciativa és possible gràcies al suport per unanimitat ratificat al Consell d’alcaldes i d’alcaldesses d’Osona i al Ple del Consell Comarcal d’Osona obtenint el consens de tots els partits polítics que hi tenen representació.

Solucions adaptades a les necessitats individuals per reconnectar els joves

El model pedagògic que s’impulsarà a través de l’escola es basa en l’acompanyament subjectiu als joves a través d’itineraris d’experiència professional que els permet recuperar l’interès per la formació i connectar-los al món formatiu. En aquest sentit, es treballarà de manera especial els interessos i motivacions, així com les competències bàsiques, transversals i tecnicoprofessionals des d’una perspectiva aplicada i activa.

No obstant això, la missió de l’aposta va més enllà de fomentar la incorporació educativa i laboral de joves, principalment d’aquells més vulnerables. Concretament, la Fundació també vol atendre les necessitats d’incorporació de talent jove del teixit empresarial d’Osona.

De fet, l’aposta que porta desenvolupant-se des del passat mes novembre, ja està donant cobertura a més d’un centenar de joves de 18 municipis diferents que han començat a cursar diversos itineraris formatius llargs i flexibles: instal·lació de llauneria, calefacció i climatització domèstica; auxiliar de cuina; tastets professionals; i primera oportunitat educativa per joves nouvinguts o d’incorporació tardana al sistema educatiu.

1 de cada 5 joves no continua formant-se quan finalitza l'ESO

Com s’apuntava, una de les problemàtiques socioeducatives que afecten la població jove és l’elevat índex d’abandonament escolar prematur. Aproximadament un de cada cinc joves es troba en aquesta situació. Es tracta de joves que un cop finalitzada la seva escolarització han assolit, com a màxim, l’Educació Secundària Obligatòria (ESO). Dit d’una altra manera, prop del 18% de les persones joves no accedeixen a formació postobligatòria quan surten del sistema educatiu.

Segons les darreres dades territorials facilitades pel departament d’Ensenyament en el marc de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, anualment més de 900 joves osonencs i osonenques abandona prematurament els estudis. Concretament, un 12% de l’alumnat a la comarca no gradua i/o ha abandonat abans d’acabar l’ESO. Això traduït en nombres absoluts, ens porta a parlar d’uns 220 joves. Un segon contingent de joves és aquell que tot i graduar l’ESO no continuen amb els seus estudis post- obligatoris, uns 200 alumnes de la comarca segueixen aquesta trajectòria. Un tercer contingent el trobem en aquells joves que, tot i matricular-se en el sistema de formació professional, no assoleixen el CFGM, en aquesta trajectòria hi trobem uns 350 joves (un 52%). I finalment, també es produeix un abandonament prematur a la trajectòria de batxillerat, concretament, es calcula que uns 165 alumnes l’inicien, però no el finalitzen.

El Consorci per a la Gestió de Residus Urbans d’Osona (CGRUO), del qual forma part el Consell Comarcal d’Osona, ha rebut una subvenció d’1.500.000 euros gràcies a la sol·licitud feta a la Diputació de Barcelona mitjançant el Programa Renovables 2030 per instal·lar un parc solar al vas A del Dipòsit Controlat d’Orís. Es tracta del primer vas que va entrar en explotació a la dècada dels anys noranta i que està clausurat des de l’any 2005.

El programa Renovables 2030 té per objectiu impulsar actuacions de caràcter emblemàtic, de gran escala i amb un impacte significatiu en la reducció de gasos amb efecte hivernacle i dels costos energètics d’ens públics.

El CGRUO ha escollit aquest espai amb una clara voluntat de continuar transformant les instal·lacions de gestió de residus urbans de la comarca. En aquesta ocasió, l’accent es posa en la transició energètica i en l’execució d’un projecte de generació d’energia verda ubicat en un espai altament transformat i que dona un valor afegit al municipi i a la comarca. D’altra banda, la línia d’evacuació prevista es realitzarà sense generar nous impactes ambientals, soterrant-la al llarg dels 500 metres del punt de connexió previst.

Una vegada executades les instal·lacions del nou parc solar, el primer de caràcter públic impulsat per un ens supramunicipal, aquest permetrà produir energia fotovoltaica, vendre-la a xarxa i aprofitar els nous ingressos per continuar millorant el conjunt de les instal·lacions de tractament així com les despeses de gestió del cicle integral de residus. Es preveu una producció anual de 2.547.000 kWh.

El cost d’instal·lació és de 2.250.000 euros, dels quals el Consorci i l’Ajuntament d’Orís n’assumiran la part no subvencionada.

La subvenció està concedida per a l’any 2024 i dona el temps necessari al CGRUO i als tècnics de l’Agència Local de l’Energia d’Osona per efectuar els tràmits administratius necessaris al llarg d’aquest any amb l’objectiu d’iniciar la licitació de les obres a principis del proper any.

El projecte s’ajusta als criteris per a la implantació de plantes solars fotovoltaiques en sòl no urbanitzable a Catalunya, uns criteris aprovats per la Generalitat. En aquest sentit, la localització del parc es situa en una zona prioritària atesa la transformació evident que ha patit aquest espai a causa de la ubicació del Dipòsit Controlat. La qualificació d’aquest sòl permet justificar les mesures ambientals d’implantació.

Els imports percebuts per la venda d’energia permetran generar uns ingressos extraordinaris al Consorci que es podran reinvertir en polítiques de gestió de residus dels ajuntaments de la comarca.

Fa uns dies, Joan Carles Rodríguez, president del Consell Comarcal d’Osona, Albert Castells, president del Consorci per a la Gestió de Residus Urbans i Arnau Basco, alcalde d’Orís, van visitar els terrenys on s’ubicarà el parc.

Segons Albert Castells, president del CGRUO “l’ens ha estat capaç d’aprofitar aquesta oportunitat d’impulsar un projecte de transició energètica, aconseguint una subvenció important, com una oportunitat per generar nous ingressos per afrontar el cost creixent del tractament de residus en benefici dels ajuntaments.”

L’alcalde d’Orís, Arnau Basco, “valora molt positivament el projecte ja que situa una vegada més el municipi com a exemple en relació les polítiques de transició energètica i en la lluita contra el canvi climàtic.” També apunta que “l’emplaçament de la futura planta solar es situa en un espai degradat en la que no és possible fer-hi cap actuació durant molts anys per la qual cosa esdevé un lloc idoni per aquest tipus de projecte”.

Finalment, el president del CCO destaca “l’alineament de polítiques públiques per l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible i per això durant aquest mandat s’ha fet una gran aposta per impulsar polítiques de transició energètica”.

L’execució de la planta fotovoltaica s’alinea amb els objectius del programa NEO (Nova Energia d’Osona) que pretén reduir en set anys les emissions de CO2 a l’atmosfera en un 40%, essent un clar exemple de la transició energètica liderada pels ens públics.

A pocs mesos de les eleccions municipals i, per tant, de la finalització de l’actual mandat polític, el Consell Comarcal d’Osona ha fet pública aquesta setmana la memòria de balanç que recull la feina feta al llarg dels últims quatre anys.

El volum de 175 pàgines és un compendi de bona part dels projectes i accions que han impulsat els diferents serveis de l’ens supramunicipal i que, en definitiva, acompanyen la població de la comarca cap a un present i futur millor.

• Consulta la Memòria de mandat 2019-2023 del Consell Comarcal d’Osona 

Malgrat disposar de molts serveis, projectes i programes, en aquesta pàgina volem resumir algunes de les fites més destacades d’aquest mandat quadriennal al CCO.

1. Hem iniciat l’activitat de l’empresa Onaigua, el nou servei comarcal d’aigua en baixa i clavegueram.
2. Hem potenciat les polítiques de serveis socials dotant de més governança, autonomia i recursos el Consorci d’Osona de Serveis Socials (COSS). Les quatre àrees bàsiques de serveis socials han passat a formar part del Consorci, cosa que en millora la coordinació.
3. Hem impulsat el projecte Nova Energia d’Osona per fomentar les polítiques de transició energètica amb el lideratge de l’Agència Local de l’Energia d’Osona.
4. Continuem entre les comarques catalanes que més i millor reciclen, posició que es consolidarà després de la creació del nou Servei de recollida de residus, neteja viària i deixalleria.
5. Hem avançat en un nou model de gestió del Servei d’animals de companyia.
6. Hem fomentat la mobilitat sostenible, com la millora del transport ferroviari i la planificació dels itineraris per a vianants i ciclistes.
7. Hem promocionat la cultura, el patrimoni, la tradició i el paisatge a través d’un model turístic que fomenta els valors de la sostenibilitat, l’autenticitat, la qualitat i l’accessibilitat.
8. Hem acompanyat el naixement de la Fundació Albir –Escola de Noves Oportunitats d’Osona– per al foment de la integració social, educativa i laboral de joves en risc d’exclusió social.
9. Hem sumat esforços per al desenvolupament de polítiques que vetllin per la funció social de l’habitatge, especialment des de l’Oficina Comarcal d’Habitatge amb la creació de l’oficina de Manlleu, per exemple. 
10. Osona ha entrat en la fase 1 del pla d’atenció integrada social i sanitària.

Totes les polítiques comarcals actuals s’han alineat amb l’Agenda 2030 i l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).