• A- A A+

    FEDER

    PROJECTES AMB FINANÇAMENT FEDER DEL CONSELL COMARCAL D’OSONA

     

    “Osona: paisatge, tradició i cultura” i “Autoconsum, biomassa i enllumenat eficient a Osona” són els projectes del Consell Comarcal d’Osona amb el suport financer del Fons Europeu de Desenvolupament Rural.

    La Resolució PRE/2017/2018, de 25 de juliol, va obrir la convocatòria del cofinançament a les entitats locals per als eixos prioritaris 4 i 6 del PO FEDER de Catalunya 2014-2020 a la qual el Consell Comarcal d’Osona va presentar el projecte a l’eix 6 amb el títol “Osona: paisatge, tradició i cultura” i el projecte a l’eix 4 i “Autoconsum, biomassa i enllumenat eficient a Osona”.

     

    Osona: paisatge, tradició i cultura

    Osona compta amb un espectacular patrimoni natural i paisatgístic i un vast patrimoni idiosincràtic molt arrelat a cada municipi. Un patrimoni material i immaterial lligat a valors històrics, artístics, simbòlics o identitaris: les llegendes, els poetes com Miquel Martí i Pol, el llegat romà, les caramelles,... que conformen un territori de tradicions amb molt per explotar, especialment pel públic familiar, cultural i actiu.

    Osona és una comarca amb una gran diversitat paisatgística i urbana, però el turisme a la comarca sempre s’ha vist lligat a municipis i zones concretes. El Consell Comarcal d’Osona busca la descentralització del turisme a la comarca, enriquint l’oferta de turisme familiar, natural i d’entorn a Osona, amb l’aplicació d’aquest projecte. 

     

    Els quatre eixos d’Osona: paisatge, tradició i cultura

    A través de 4 eixos diferents del projecte Osona: paisatge, tradició i cultura i la seva difusió es vol posicionar la comarca a llarg termini, amb una oferta de turisme rural, cultural i de natura que sigui atractiva i que permeti la desestacionalització i sostenibilitat d’Osona com a destí turístic.

    VÍDEO

     

    Triescape | Gimcana, la geocerca i l’escape room

    El Triescape és la nova proposta de turisme de la comarca d’Osona. La nova oferta turística combina naturalesa, patrimoni i cultura a través d’una activitat lúdica basada en la gimcana, la geocerca i l’escape room. Aquesta nova proposta impulsada pel Consell Comarcal i cofinançat per FEDER i el Pla de Foment Territorial de Turisme a la comarca d’Osona i s’ha dut a terme als municipis de Roda de Ter, Sant Bartomeu del Grau, Espinelves, Manlleu i Viladrau.

    Cada municipi destaca aspectes d'interès del seu patrimoni natural i cultural: des de fets històrics a personatges destacats, i els explica a través de tres activitats: geocerca, gimcana i escape room, centrant cada activitat en una vessant concreta del patrimoni. La història de Bernat Codina i “Els Avalots” a Sant Bartomeu del Grau; el Montseny terra de bruixes, a Viladrau; Miquel Martí i Pol, a Roda de Ter; els arbres gegants, a Espinelves; i el Ter i l’entorn fluvial, a Manlleu, són les propostes per descobrir aquests cinc municipis osonencs.

    El Triescape inclou una geocerca per a la descoberta de l’entorn natural del municipi, una gimcana que permet conèixer el centre històric de cada vila i un escape room per conèixer la cultura a través de llegendes i esdeveniments històrics.

    La proposta convida als grups a realitzar en conjunt de tres activitats per viure una experiència complerta, a través d’un mateix fil conductor, amb una durada màxima de 2 hores en total.

    WEB

     

    Artimur | la nova proposta d’art urbà de la comarca d’Osona

    Osona Artimur és una iniciativa d’art urbà que engloba intervencions artístiques implantades als carrers de cinc municipis de la comarca d’Osona: Alpens, Manlleu, Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau i Sant Julià de Vilatorta. Les propostes  recorren la història i el patrimoni local de cada localitat des d’una mirada artística, fresca i innovadora, i sota una mateixa temàtica que fa de fil conductor.

    Osona Artimur està pensat pel turista cultural intergeneracional, és a dir, per a persones de totes les edats interessades a conèixer, comprendre i gaudir de trets rellevants que caracteritzen la societat local.

    El col·lectiu d’artistes seleccionats són els encarregats de donar vida als espais grisos on hi predomina el ciment i dotar-los de llum i color. El projecte compta amb obres d’un total de 19 artistes reconeguts, nacionals i internacionals, procedents de Catalunya, Galícia, França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit, entre altres territoris, seleccionats a partir d’una convocatòria oberta i d’un comissariat realitzat per l’associació artística  B-Murals i coordinat per Transit Projectes.

    Alpens, Manlleu, Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau i Sant Julià de Vilatorta són els cinc municipis on es poden trobar els 18 murals i les instal·lacions artístiques de petita escultura creats pels 19 artistes.

    La temàtica de les creacions artístiques segueix la identitat i la singularitat de cada municipi, com són la forja en el cas d’Alpens; el riu Ter a Manlleu, les festes de Sant Joan i els Elois a Prats de Lluçanès; l’entorn natural del municipi a Sant Bartomeu del Grau; i la terrissa, les caramelles i el modernisme a Sant Julià de Vilatorta.

    VÍDEO

    WEB

     

    Centres d’Interpretació

    Els Centres d’Interpretació per la recuperació i valorització del patrimoni cultural i natural de la comarca d’Osona esdevenen espais estàtics i permanents on els visitants i els turistes poden conèixer la identitat i tradició d’elements singulars de la comarca d’Osona.

    El projecte cofinançat amb fons FEDER s’ha treballat en la creació, millora i ampliació de dos espais que  tracten de temàtiques diferents arrelades a la història i entorn de la comarca.

     

    Centre d‘Interpretació del Camp de les Lloses - Tona

    De la iniciativa empresa pel Consell Comarcal d’Osona amb el cofinançament obtingut del Fons FEDER se’n desprèn l’ampliació les instal·lacions del Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses a Tona. Aquest jaciment arqueològic, obert al públic des de l’any 2006 ha ampliat les seves instal·lacions passant de 200m2 a 500m2.

    El nou edifici de 500m2 compta amb espais per:

    • un espai de recepció
    • dues sales d’exposició
    • una aula didàctica
    • espais de treball (biblioteca i despatx)
    • laboratori arqueològic
    • dos magatzems o reserves
    • espais de serveis

    El jaciment, situat en un solar de 9.000m2, i la col·lecció arqueològica, creixen a mesura que es van fent els treballs d'excavació. El volum, la importància històrica i la singularitat dels objectes que es van recuperant i l’interès en la seva exhibició i interpretació, així com la voluntat del projecte d’arqueologia social d’atenció a diversos públics, van fer plantejar a l’Ajuntament de Tona la necessitat d’ampliar el Camp de les Lloses amb l’objectiu de poder atendre els diversos interessos.

    VÍDEO

    WEB

     

    Centre d’Interpretació de les Caramelles dels Països Catalans - Sant Julià de Vilatorta

    Sant Julià de Vilatorta vol posar en valor el seu tret identitari més rellevant i històric: les Caramelles. Les Caramelles de Sant Julià de Vilatorta són, potser juntament amb les de Súria, una de les colles amb més tradició i història del país. En el cas de Sant Julià, però, compten amb el valor afegit de ser les més antigues i les que ofereixen uns elements formals més singulars. La història de Sant Julià de Vilatorta i la de les Caramelles són indissociables, lligades l’una a l’altra i al territori de parla catalana.

    Les caramelles del Roser de Sant Julià, són de unes de les de més tradició i història del país. Van néixer a finals del segle XVI amb el cant dels goigs, que anava a càrrec de la confraria establerta oficialment l'any 1590.

    La Casa de les Caramelles neix posa en valor el tret identitari més rellevant i històric del municipi per difondre i preservar el patrimoni musical, material, documental, gràfic, audiovisual i sentimental lligat a la celebració de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta.

     VÍDEO

     

     

    Xarxa de miradors d’Osona

    La Xarxa de miradors d’Osona és un projecte d’integració comarcal i identitari que pretén ressaltar i posar en escena el territori de la comarca potenciant els miradors més espectaculars.

    Osona és una comarca ideal per a desenvolupar un projecte de miradors entorn el seu vast i destacat paisatge. El territori està format per una plana central, la Plana de Vic, envoltat de muntanyes com Gesbisaura, el Collsacabra, Savassona, les Guilleries, el Montseny o el Lluçanès que generen una multitud de punts elevats que permeten gaudir de la comarca des de diferents punts cardinals.

    Els miradors que formen part d’aquest projecte són:

     

    Perafita: Mirador de Ponent

    Perafita està situat en una carena del Lluçanès i per la seva ubicació ofereix una vista panoràmica molt diferent a la resta de miradors del projecte. El punt d’observació del mirador queda obert cap a ponent, més enllà d’Osona i la Plana de Vic, concretament està orientat al Berguedà, el Pedraforca, la serra del Cadí i els cims del Pirineu Oriental.

    Tot i ser un mirador urbà es pot associar fàcilment a diversos itineraris al voltant de Perafita ja que el municipi ha senyalitzat bona part dels camins tradicionals que l’unien amb els pobles veïns. El mirador i l’aparcament són el punt d’inici i final d’aquests recorreguts.

    L’àrea verda urbana transformada en mirador està ubicada prop del centre de la població i permet disposar d’un espai veïnal i, alhora, un punt d’arribada i observació pels visitants.

     

    Sant Pere de Torelló: Mirador de Bellmunt

     Recorregut panoràmic que uneix tots els punts amb millor vista en les quatre direccions, al voltant del santuari de la Mare de Déu de Bellmunt. El santuari de Bellmunt – L’ermita al cel suspesa com citava Mn Jacint Verdaguer - està situat al capdamunt d’un turó que sobresurt 600 metres per sobre de la plana de Vic, separat de la resta de serres que l’envolten. Es tracta del mirador natural que abraça una major conca visual d’Osona, molt conegut i visitat durant tot l’any.

    Qualsevol aspecte geogràfic de la comarca és fàcilment observable des d’aquí però destaca especialment per les qualitats fotogèniques de l’entorn, sent un punt des del qual s’aconsegueixen fotografies de gran espectacularitat.

    Una altra particularitat de Bellmunt és la importància del santuari i el treball voluntari i en comú dels “Amics de Bellmunt” constructors i conservadors de tot el que avui dia es pot visitar i gaudir, des de la carretera als miradors i hostatgeria.

     

    Sant Bartomeu del Grau: Mirador del Roc Llarg

     Sant Bartomeu del Grau queda separat de la Plana de Vic per la costa encinglerada a llevant del poble, un balconada natural gràcies a la considerable altitud del serrat i la proximitat amb la plana. Des del Roc Llarg les vistes abracen el sud de la comarca i les muntanyes circumdants: les Guilleries, el Montseny i el Congost.

    El mirador del Roc Llarg està ubicat dins la trama urbana del municipi i per això s’ha plantejat com un espai d’oci veïnal.

     

    Sant Agustí del Lluçanès: Mirador dels Munts

     El santuari de la Mare de Déu dels Munts és un dels miradors naturals excepcionals d’Osona. Situat al Lluçanès, té una panoràmica que s’estén més enllà de la comarca fins al Berguedà i Ripollès.

    Visualment te quatre grans referències: al nord la vall de Núria i el Canigó, a l’est Cabrera i Aiats, al sud el Montseny i Montserrat i a l’oest el Pedraforca i el Cadí. A més de la qualitat i extensió del paisatge que es divisa, el mirador és un indret reconegut per a l’observació de fenòmens meteorològics i per a l’observació astronòmica.

     

    Sant Quirze de Besora: Mirador del Ter

     El riu Ter identifica una part important del paisatge d’Osona, tant geogràficament i paisatgística com des del punt de vista social i urbanístic i, sobretot, del vessant històric-industrial de la comarca.

    L’aprofitament econòmic i industrial de les aigües del Ter va determinar el desenvolupament urbà de pobles i colònies. El mirador de la riba del Ter de Sant Quirze de Besora permet apreciar un micropaisatge en que hi són presents molts d’aquests elements.

     

    L’Esquirol: Mirador de Cabrera

     Cabrera és un mirador natural d’Osona situat sobre una cinglera amb una espectacular panoràmica de 360 º en la que es pot contemplar el quadrant nord-est de Catalunya.

    Des de Cabrera es poden identificar les unitats principals de paisatge d’Osona i la geomorfologia de la Serralada Transversal, el Prepirineu i el Pirineu Oriental, les Guilleries, el Montseny i la Garrotxa.

    També es pot observar una part important del curs del Ter. A nivell d’hàbitats es pot identificar el contrast entre la plana agrícola i humanitzada d’Osona i l’àrea forestal de les Guilleries, el Collsacabra i la Garrotxa, així com una variada mostra de cobertes vegetals.

    Com a singularitat del mirador destaca la presència regular de voltors degut a una tèrmica que es crea a la paret oest del penya-segat molt a prop d’un dels miradors que es planteja adequar.

     

     

    “Autoconsum, biomassa i enllumenat eficient a Osona”

    L’eix 4 té per objectiu millorar l’eficiència energètica de diversos municipis de la comarca d’Osona, promoure la utilització d’energies renovables, i per tant, disminuir les tones de CO2 que s’emeten a l’atmosfera. El Consell Comarcal d'Osona va presentar el projecte titulat "Autoconsum, biomassa i enllumenat eficient a Osona" amb un pressupost total de 2.026.213,49 euros. 

    Aquest projecte ha estat impulsat des de l'Agència Local de l’Energia d’Osona (ALEO), organisme referent en la comarca en eficiència energètica i telegestió. Les actuacions que s’han realitzat en aquest eix per poder assolir els objectius plantejats són:

    • Millora de l’eficiència en les instal·lacions de l’enllumenat públic:En aquesta actuació s’ha substituït el major nombre possible de punts de llum existents amb tecnologia de Vapor de Sodi a Alta pressió i de Vapor de Mercuri per altres tipus LED. La tecnologia LED ofereix una reducció notable en manteniment, compliment sobre el flux de llum emès sobre l’hemisferi superior per garantir l'hàbitat de la comarca preservant el seu caràcter identitari i una elevada reducció de consum que fa que sigui la millor opció sense rival.
    • Substitució de calderes de biomassa i instal·lació de xarxa de calora equipaments municipals en diferents poblacions de la comarca.
    • Instal·lacions fotovoltaiques per autoconsuma equipaments municipals en diferents poblacions de la comarca.

     Les actuacions que s’han realitzat per aquest eix són les següents:

    • Millora de l’eficiència en les instal·lacions de l’enllumenat públic del municipi de Calldetenes.
    • Instal·lació fotovoltaica per autoconsum de 12 kW sobre coberta a l’Edifici “El Sucre” de Vic.
    • Substitució caldera de gasoil per biomassa-estella al municipi d’Espinelves.
    • Instal·lació fotovoltaica per autoconsum de 15 kW sobre pèrgola a la Casa de la Vila de Gurb.
    • Millora de l’eficiència en les instal·lacions de l’enllumenat públic del municipi de Manlleu.
    • Instal·lació fotovoltaica per autoconsum de 10 kW sobre pèrgola a l’Escola Bressol de Les Masies de Roda.
    • Millora de l’eficiència en les instal·lacions de l’enllumenat públic del municipi d’Olost.
    • Instal·lació d’una caldera de biomassa i una xarxa de calor al municipi d’Oristà.
    • Millora de l’eficiència en les instal·lacions de l’enllumenat públic del municipi de Perafita.
    • Instal·lació fotovoltaica per autoconsum de 6 kW sobre la coberta del Local Jove i Centre Entitats de Prats de Lluçanès.
    • Substitució de caldera de biomassa a Prats de Lluçanès.
    • Millora de l’eficiència en les instal·lacions de l’enllumenat públic del municipi de Roda de Ter.
    • Millora de l’eficiència en les instal·lacions de l’enllumenat públic del municipi de Rupit i Pruit.
    • Millora de l’eficiència en les instal·lacions de l’enllumenat públic del municipi de Sant Pere de Torelló.
    • Millora de l’eficiència en les instal·lacions de l’enllumenat públic del municipi de Sant Quirze de Besora.
    • Millora de l’eficiència en les instal·lacions d’enllumenat públic del municipi de Santa Eugènia de Berga.
    • Millora de l’eficiència en les instal·lacions d’enllumenat públic del municipi de Seva.
    • Millora de l’eficiència en les instal·lacions d’enllumenat públic del municipi de Taradell.
    • Millora de l’eficiència en les instal·lacions d’enllumenat públic del municipi de Torelló.
    • Millora de l’eficiència en les instal·lacions d’enllumenat públic del municipi de Vidrà.

    En l’actuació hi ha participat 18 municipis i el Consell Comarcal d’Osona. A finals del 2019 es va iniciar el desenvolupament de les actuacions juntament amb la redacció dels projectes executius i aquestes s’han finalitzat al desembre del 2023.

     

    logotip Generalitat de Catalunya  logotip Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya   logotip FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Rural de la Unió Europea)
      

    Cookies

    On som

    Masoko

    Carrer de l'Historiador Ramon d’Abadal i de Vinyals, 5, 3a planta

    Edifici el Sucre 08500 Vic

     938 832 212

     938 895 632

    informa@ccosona.cat

    Actualitat