A- A A+
  • El Consell Comarcal d'Osona i la UVic-UCC presenten els resultats de la 1a edició de l'Enxaneta

    20170309 Enxaneta b

    El projecte Enxaneta és un projecte d’acompanyament de l'alumnat en risc educatiu d’Osona cap a l’èxit escolar i ha estat promogut pel Consell Comarcal d’Osona, la UVIC-UCC, 12 ajuntaments de la comarca i 15 escoles i té el suport de la Diputació de Barcelona i de l’obra social “La Caixa” d’Osona.

    El projecte es va plantejar, des del seu inici al gener de 2015, com una clara aposta del Consell Comarcal d’Osona, de 15 ajuntaments de la comarca i de la Universitat de Vic – UCC per dissenyar, implementar i avaluar una política pública mancomunada en matèria d’educació que vetlli per la igualtat d’oportunitats, l’equitat educativa i la transformació social. L’Enxaneta, doncs, ha de possibilitar la creació d’una xarxa local de treball eficaç i efectiva que vertebri els principals agents implicats en aquests processos educatius i que doni respostes a la diverses realitats que coexisteixen en el territori. Per als responsables del projecte, aquesta xarxa feta de direccions, tutors/es i mestres; ajuntaments; infants i famílies; mentors i mentores; avaluadores i equip coordinador és el gran actiu de l’Enxaneta. Un projecte en el que actors diversos es coordinen en xarxa per assolir un objectiu comú: l’èxit acadèmic de tot l’alumnat. Els bons resultats del projecte corresponen, sens dubte, a aquest esforç col·lectiu, i de manera especial de les escoles i l’equip de mentors/res.

    Al llarg del curs 2015-2016, el projecte va donar una resposta de mentoria professional en el marc d’un treball en xarxa local, a 154 infants i les seves famílies de la comarca d’Osona d’entre primer i quart de primària, repartits entre 15 escoles (noms?) d’onze municipis (noms?). A més, per tal d’avaluar els resultats del projecte, des de l’inici es va dissenyar un model avaluatiu basat en tres pilars: recull de les notes dels infants enxaneta i dels seus companys de classe no enxaneta (grup control) del primer i tercer trimestre; administració d’una prova competencial a tots els infants enxaneta i no enxaneta; recull de les valoracions qualitatives dels infants enxaneta, les seves famílies, els i les mentores i les tutores de les aules amb presència d’infants Enxaneta.

    Avui, presentem els resultats d’aquestes tres dimensions d’avaluació amb la conclusió general que el projecte Enxaneta, basat en les evidències construïdes, és una política educativa útil en relació a l’objectiu central de reduir les desigualtats educatives i desafecció escolar entre infants de primària.

    1. A nivell de recull de notes del primer i tercer trimestre del curs 15-16, podem veure com els infants enxaneta milloren menys que els seus companys no enxaneta. Així, mentre els infants no enxaneta, milloren de mitjana global 0.26 punts les seves notes entre el primer i tercer trimestre en les assignatures de matemàtiques i català, els infants enxaneta, que parteixen de les notes més baixes, només milloren 0.15. Per tant, podem dir que, en relació a les notes, la desigualtat inicial entre infants enxaneta i no enxaneta no s’ha reduït, com a mínim en el primer any del projecte.
    2. En relació a les proves competencials administrades a tots els infants enxaneta i els seus companys/es de classe no enxaneta (una mostra total de 1600 alumnes de primària d’Osona) a l’inici i al final de curs 15-16 podem dir que els resultats són força diferents que amb les notes. En aquest cas, la millora dels infants no enxaneta al llarg del curs, en la mateixa prova passada a l’octubre i al maig, ha estat de 0.75 punts. En canvi, la millora dels infants enxaneta ha estat de 0.92 punts, 0.17 punts més que els seus companys/es de mitjana. Aquesta millora és encara superior a la mitjana dels infants no enxaneta en el cas dels infants amb pares/mares amb nivells socioeconòmics mitjans i baixos. I extraordinàriament rellevant a primer curs de primària on la millora dels infants enxaneta en les proves de maig en relació a les d’octubre és de 1.4 punts respecte els 0’7 dels seus companys/es no enxaneta.
    3. La mitjana de sessions anuals per infant al projecte ha estat de 21 i de 18 en el cas dels progenitors. En relació a aquestes sessions i el conjunt del projecte, les valoracions qualitatives realitzades per part dels infants enxaneta, els seus progenitors, les mestres tutores i els mentors/res, podem dir que, de mitjana són bones o molt bones. Per exemple, en aquest sentit, la valoració dels mentors/res per part d’infants, famílies i docents és de 6.5 de mitjana sobre 7 punts; la dels infants i famílies sobre el projecte també és propera a 7 i per part dels tutors propera a 6. Pel que fa a les valoracions subjectives en relació a allò que els ha ajudat a millorar el projecte podem veure:

    Això ens indica que, gràcies a l’esforç col.lectiu al voltant d’aquests infants i llurs famílies, els infants que obtenien de les pitjors notes de cada classe ara no només han aconseguit “atrapar” els seus companys/es en quan a millora, sinó fins i tot superar-los. És a dir, a nivell competencial, podem veure com l’enxaneta i tot l’esforç col.lectiu fet conjuntament amb infants, famílies, mentors, escoles i ajuntaments, ha aconseguit revertir desigualtats ja existents. Acomplint així, la hipòtesi de partida de l’enxaneta: un projecte per reduir les desigualtats escolars i la desafecció escolar, a través de l’acompanyament en mentoria professional d’infants i famílies per l’èxit acadèmic de tothom.

    - Per part dels infants diuen que: vaig més content a l’escola; crec que les meves notes han millorat; tinc millors relacions amb els progenitors; porto els deures més ben fets o em porto més bé a casa.

    - Per part de les famílies, es destaca que l’infant se sent més segur a l’escola; i més segur d’ell mateix/a; que els propis pares/mares se senten més propers a l’escola i més segurs en relació a allò escolar; que a casa parlen més de l’escola i allò escolar; i que ha millorat la relació de l’infant amb el pare i/o la mare.

    - Pel que fa als tutors i tutores, destaquen que ha millorat la seva relació amb els progenitors; que l’infant va més tranquil i segur a l’escola; que els progenitors van més a les entrevistes i reunions de l’escola; i també que es comuniquen més amb la tutora.

    - Pel que fa als mentors, també consideren que Enxaneta ha contribuït a que els progenitors i els docents tinguin més comunicació, més confiança i més vincle; que els infants vagin més segurs i tranquils a l’escola; i que s’esforcin més en els deures i les activitats de classe.

    Per tot això, podem dir que els resultats del primer any de la prova pilot confirmen, a nivell de proves competencials, la hipòtesi del projecte: l’enxaneta, com a projecte en xarxa amb escoles, mentors i ajuntaments contribueix a reduir les desigualtats escolars existents i la desafecció escolar d’infants i famílies en risc de fracàs escolar.

    De cara el proper curs 17-18 el Consell Comarcal d’Osona obrirà una nova convocatòria, que finalitza el proper 5 de maig, per tal que els ajuntaments, que cofinancen el projecte, presentin les escoles candidates a participar en el projecte segons els criteris i requisits fixats.

     

     

     

     

     

     

     

    On som

    Masoko

    Carrer de l'Historiador Ramon d’Abadal i de Vinyals, 5, 3a planta

    Edifici el Sucre 08500 Vic

     938 832 212

     938 895 632

    informa@ccosona.cat

    Actualitat